El nucli dels fons bibliogràfics de l’ABEV el constitueixen dos fons diferenciats: per una banda la Biblioteca Capitular que recull principalment els manuscrits de la Catedral de Vic, i la Biblioteca Episcopal institucionalitzada especialment a principis del segle XIX gràcies a l’impuls del bisbe Francesc Veyan recolzat en una sèrie d’eclesiàstics il·lustrats que vàren aportar el seu criteri i coneixements.
A aquests fons també s’hi han afegit altres fons particulars i fons moderns de diversa procedència, formalment incorporats a la Biblioteca Episcopal.
Els fons bibliogràfics, amb una cronologia que va del darrer terç del segle VIII fins l’actualitat representen més de 3.500 metres lineals i un nombre incert de documents que giraria potser entorn als 100.000, incloent-hi més de 300 manuscrits, uns 2000 fragments de manuscrit, uns 200 incunables i uns 2000 llibres del segle XVI i l’hemeroteca més important pel que fa a publicacions periòdiques d’àmbit osonenc.
Els fons bibliogràfics custodiats en l’actualitat a la Biblioteca Episcopal de Vic, presenten un origen i una evolució diferenciada d’acord amb els elements bàsics que la composen: la Biblioteca Capitular, la Biblioteca Pública Episcopal, l’Hemeroteca i els Fons Personals.
Els fons bibliogràfics més antics corresponen a la Biblioteca Capitular, vinculada a l’arxiu i a l’scriptorium de la catedral i integrada pels textos necessaris per al culte i la formació dels clergues i per les donacions de llibres que ha rebut la catedral des dels seus inicis. Les primeres referències a aquesta biblioteca canonical són de principis del segle X.
D’altra banda, la Biblioteca Pública Episcopal fou creada al final del segle XVIII per desig exprés del bisbe Francesc de Veyan i Mola, i amb l’impuls del jesuïta vigatà Llucià Gallissà, que en fou el primer bibliotecari. Amb un fons inicial d’uns 7000 volums, procedents especialment dels convents suprimits dels jesuïtes, fou inaugurada el 1806. Aquesta Biblioteca, ja des del seu naixement i per inspiració dels postulats de la Il·lustració, fou concebuda com un centre obert, fet que contribuí a la formació intel·lectual de personatges rellevants de l’època i del sector social que hi accedia.
Els fons de la Biblioteca Pública Episcopal s’enriquiren progressivament, de manera que el 1854 tenia uns 15.000 volums, i seguia augmentant amb les adquisicions efectuades pels prelats de la diòcesi.
El primer terç del segle XX mossèn Josep Gudiol va contribuir a l’enriquiment del fons i a la seva difusió a través dels seus estudis. En aquest període també s’hi incorporà el fons personal del bisbe Josep Torras i Bages.
La unitat orgànica i de personal directiu, des de 1898, de l’Arxiu, la Biblioteca i el Museu episcopals de Vic, a més de la seva mateixa ubicació física al sobreclaustre de la catedral, facilità el flux de material d’una a altra institució, especialment de manuscrits, dels quals el Museu en té una col·lecció pròpia.
En els anys anteriors a la Guerra Civil espanyola la Biblioteca fou traslladada a les estances del palau episcopal i el Museu passà a ocupar les seves sales, però quan el 1948 s’inaugurà el Museu en la seva ubicació actual, la Biblioteca Pública pogué retornar al seu lloc, al sobreclaustre.
Durant els darrers decennis, la Biblioteca s’ha anat enriquint amb llegats i dipòsits de fons personals, i en els darrers anys s’hi han incorporat donatius tant de particulars com d’institucions, i també materials procedents de la renovació de fons d’algunes biblioteques.
Especialment interessant és l’Hemeroteca, amb un bon nombre de revistes especialitzades i amb col·leccions molt importants de premsa local i comarcal des de principis del segle XIX.
Descobreix més sobre aquesta memòria
Memories destacades
Descobreix més sobre aquesta memòria
Memories destacades
De dilluns a divendres de 16:00 a 20:00
Dissabte de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00
La consulta presencial s’ha de fer amb cita prèvia
trucant a l’ABEV o enviant un correu electrònic a
l’adreça abev@abev.net.
