La documentació que es guarda a l’ABEV és d’accés públic i no cal cap carnet especial per accedir-hi. El personal de l’arxiu, però, podrà requerir la identificació dels usuaris per tal de portar el control de les consultes, molt especialment pel que fa a la documentació més antiga. També, en cas que sigui dubtós l’interès de l’usuari en la documentació o que la direcció del centre no el consideri qualificat per a utilitzar o manipular la documentació podrà fixar algunes restriccions.

No. Es pot acudir sense reserva prèvia dins de l’horari establert i consultar tots els fons, tret dels que estiguin subjectes a restriccions legals.
L’horari és de dilluns a divendres, de 16 h a 20 h i dissabtes, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h.

És cert que en alguns arxius diocesans resulta convenient reservar hora. Ens referim especialment en aquells en què no tota la documentació es troba físicament en el mateix centre o bé en aquells en què la consulta es fa sobre microfilms i s’ha de reservar l’ús dels aparells de lectura de microfilms.

En el cas de l’ABEV, tots els fons es troben al mateix edifici i la consulta es fa, ara per ara, sobre la documentació original. Per tant, no hi ha limitacions tècniques d’accés.

En cas que no tingueu la certesa que la documentació que us interessa existeix a l’ABEV, resulta recomanable comprovar-ho a través de la consulta d’aquesta mateixa pàgina web (vegeu consulta dels fons), o adreçant-vos a l’ABEV per tal de confirmar-ho (vegeu Informació general).

La major part els fons parroquials custodiats a l’ABEV són fons històrics i com a tals, en principi són de lliure accés. Per a la documentació més recent regeix com a termini els 75 anys que estableix el Reglamento de archivos eclesiásticos españoles (1976). A partir d’aquí, es consideren els casos particulars, ja que en moltes ocasions no té sentit barrar l’accés a la documentació posterior. En els casos en què se sol·liciti documentació més recent, la direcció de l’arxiu podria examinar la documentació sol·licitada abans de permetre’n la consulta, i podrà, si s’escau, exigir compromís escrit de fer-ne un ús exclusivament particular, per tal de garantir que no es puguin vulnerar drets de terceres persones.

El centre pot orientar i assessorar, però no pot assumir recerques particulars, que, per tant, hauran de ser efectuades pels mateixos usuaris.

La tasca del personal de l’ABEV, com la de qualsevol altre centre d’aquestes característiques, sigui arxiu o biblioteca, és gestionar els documents que es custodien al centre i així aprofundir en la descripció dels fons i facilitar l’accés dels usuaris als documents i a la informació.Excepcionalment, si l’usuari s’interessa exclusivament per alguna dada o document molt concret del qual en té la referència virtualment precisa, sí que s’acostuma a portar a terme la tasca de localització del document o de la informació. Així evitem desplaçaments innecessaris de l’usuari.

En cas que es tractés d’una recerca extensa i a l’usuari li resultés impossible d’efectuar-la pel seu compte, el centre procurarà posar-lo en contacte amb alguna persona que pugui efectuar-li la recerca si així ho demana l’usuari. El centre es limitarà a aquesta tasca de facilitació desinteressada del contacte sense intervenir ni garantir cap altre aspecte de la recerca que se’n pugui derivar.

L’antiguitat de la documentació varia molt en funció dels fons. En general les sèries de sagramentals (baptismes, casaments i defuncions), comencen a finals del segle XVI o principis del XVII, en aplicació de les disposicions del concili de Trento.
Algunes parròquies, però, conserven, encara que fragmentàriament, llibres sacramentals anteriors, fins i tot de principis del segle XV.

Les sèries d’administració parroquial també acostumen a començar en època moderna (s. SVI-XVII). La documentació notarial, produïda per l’actuació del rector o del seu delegat en funció de notari de la parròquia, sol ser, juntament amb els pergamins, la documentació més antiga.

Així, diferents arxius parroquials dels guardats a l’ABEV tenen documentació notarial des del segle XIII, i algunes conserven pergamins fins i tot del segle XI en endavant.

Sí. Malauradament, la descripció no està conclosa, ni pel que fa a fons d’arxiu ni pel que fa a fons de biblioteca.

Pel que fa a fons d’arxiu, tots estan entrats pel que fa a fons, o bé de fons i sèrie, però no en tots s’ha pogut completar la descripció pel que fa a unitat documental. Resta pendent la revisió i descripció en unitat documental de gairebé la meitat dels fons parroquials, i els institucionals i els d’administració civil.

Pel que fa als fons bibliogràfics, estan tractades les seccions principals, però encara hi ha pendents parts rellevants de la col·lecció local, i parts quantitativament importants de fons no històrics.

De totes maneres, comproveu que la cerca l’heu feta adequadament i que heu tingut en compte les especificacions sobre el Més informació sobre el sistema de cerca d’arxiu i tenint en compte el llenguatge d’interrogació.